Superfície
866,6 km2
Població
82.450 habitants
Densitat
95,1 habitants/km2
Població
1975 72.701
habitants
Població
1981 78.201
habitants
Població
1986 79.594
habitants
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'Anoia forma part d'un conjunt de terres i de relleus situats a l'extrem
oriental de la Depressió Central Catalana, al límit i en
contacte amb la Serralada Pre-litoral. Comença als altiplans de
Calaf, i les collades de la Tallada, de la Panadella i de Bellmunt la separen
de la Conca del Segre. El riu més important, l'Anoia, dóna
nom a la comarca.
És una zona de transició cap a terres interiors del país,
i forma una franja intermèdia entre la vegetació mediterrània
marítima i la més àrida. Cobria una bona part de la
comarca l'alzinar de carrasca, però la tala originada pel carboneig
l'ha substituït per la pineda de pi blanc o el matollar.
Els nombrosos jaciments localitzats a la comarca de l'Anoia, al Bruc, Castellolí o la Llacuna, són testimoni d'un poblament antiquíssim, que es remunta al neolític. Prop de Sant Jaume Sesoliveres se n'ha descobert un dels més antics de Catalunya. Actualment la població es concentra majoritàriament a Igualada i a l'aglomeració dels municipis del seu voltant; la resta es distribueix en petits pobles.
L'activitat econòmica de l'Anoia se centra en l'agricultura i en la indústria. Els conreus principals són la vinya i els cereals; la ramaderia hi és secundària. En el sector industrial destaquen tres activitats tradicionals: el tèxtil, les adoberies i la indústria paperera. Actualment és una de les comarques més industrialitzades de tot Catalunya.
L'Anoia conté importants mostres arquitectòniques de totes les èpoques: romàniques (ermita de Tossa de Montbui), gòtiques (retaule de l'altar major de Santa Mª de Rubió), renaixentistes (a Igualada), barroques (església de Santa Maria -Pobla de Claramunt-), modernistes (asil de Sant Crist -Igualada-), i també antics castells (Vilademàger a La Llacuna, Pobla de Claramunt).
L'artesania més rellevant de la comarca és la terrissa i la ceràmica, sobresortint Piera, gràcies als recursos minerals de les terres argiloses dels seus voltants. Modernament han sorgit altres modalitats d'artesania: la fabricació de cap-grossos i màscares per a teatre i la construcció de joguines, totes dues de gran qualitat i originalitat.
Anoia és un punt de pas que uneix dos grans blocs gastronòmics: el de terra endins i el del litoral. Prova d'això són els ingredients bàsics de la cuina de la comarca: el conill i el bacallà. El "conill amb figues" i el "bacallà a la crema d'all", així com tot tipus d'aviram de caça, són els plats més característics.
Relació de municipis: